Què fem?

Les instal·lacions participatives són estructures insòlites d’autor que transformen l’espai públic,amb el joc com a llenguatge i el públic com a actor.

Característiques

Instal·lacions

Hi ha una història com a fil conductor, un relat, una dramatúrgia que uneix totes les parts de la instal·lació.

Participatives

Necessiten de la interactivitat amb el públic per expressar-se, per cobrar vida.

Estructures

El conjunt de l'obra està formada per estructures físiques.

Insòlites d'autor

Són peces úniques. Són obres artístiques que tenen un missatge i una estètica intencionada.

Transformen l'espai públic

A través de l'art i la intervenció a l’espai urbà amb les instal·lacions/jocs/estructures.

El joc com a llenguatge

Les instal·lacions participatives plantegen un llenguatge d'arts escèniques basat en el joc. Igual que la dansa utilitza el cos per comunicar-se o el teatre fa anar el text i la gestualitat.

El públic com actor

Aquest llenguatge particular fa que el públic sigui el veritable protagonista dels espectacles.

El màxim objectiu de les instal·lacions és fer sentir emocions a través de la participació activa i el joc.

Quins valors aporten

  1. Apropen la cultura a tot tipus de públic.
  2. Donen una nova connexió entre l’art i el joc posant els objecte lúdics en un entorn escènic.
  3. Són aglutinadores socials: espectadors de diferents sexes, creences i classes socials comparteixen una experiència lúdic-artística.
  4. Ajuden a compartir, sentir i pensar.
  5. Promouen la participació activa; no tenen sentit sense la interacció entre creador i públic. Elimina barreres entre espectacle i espectador. L’espectador es converteix en actor, en protagonista de la proposta.´
  6. Fan ús de nous llenguatges on les creacions tenen un component artesà intrínsec que permet que la proposta sigui més propera al públic, amb gran diversitat de formats i propostes.
  7. Proposen nous usos i la recuperació de l’espai públic, que comporta també una transformació estètica del mateix i la creació d’espais de proximitat que acosten l’art a l’espectador de forma poc invasiva i temporal.
  8. Promouen la creació de nous públics mitjançant la democratització de l’art en general i de les arts escèniques en concret, amb una subversió dels papers clàssics autor-espectador demanant una implicació creativa del públic.
  9. Permeten la intervenció en el procés creatiu de professionals d’altres disciplines com ara enginyers, dissenyadors, poetes, etc.